Miami

Visita llampec a Miami (i Miami Beach, què resulten ser dues ciutats diferents).

Grans gratacels a primera línea de mar, clima subtropical i carrers deserts. Una ciutat estranya: cinc milions d’habitants en una gran extensió urbana tots ells tancats dins de cotxes i edificies en aires condicionats. Mai una multitud tan gran havia estat tan poc òbvia.

Per altra banda tens palmeres per tot arreu, iguanes pels arbres, l’aigua del Atlàntic allà on mires i cirurgia estètica més o menys afortunada.

Anar a peu és un pecat i, sembla que agafar un bus, una blasfemia. Aquí tenir cotxe, més que una comoditat, és una necessitat imperiosa. Miami i Miami Beach s’estenen no només per la línia de costa, sinó per les incomptables illes i els calls (agraïré la traducció correcta al català) units al continent per un entramat de carreteres que creuen l’aigua.

L’skyline és impressionant, tan des de terra com des de l’avió.

La marina de Coconut Grove, el barri on ens vam reunir amb tots els membres del que serà el meu grup de recerca (CARTHE). Féu click per ampliar:Cocos:Aquí (crec) juguen els Miami Heat, vigents camions de la NBA:Esta barrera et desitja un bon dia:

És la barrera del pàrking del edifici on viuen Sibel i Guillaume que m’han acollit a casa seva i han aconseguit treure el màxim profit de la que d’altra manera hagués estat una ràpida visitat per feina. Vaig poder visitar el Rosenstiel School of Marine and Atmospheric Science (RSMAS, veure mapa) on treballa Guille i que forma part de la Universitat de Miami. He de dir que és la facultat més sui generis que mai he visitat: situada a la mismíssima vora de l’aigua, amb cocoters i tota classe de bèsties voltant per la zona:Sembla ser que des de la terrasa del bar, que dona directament a la platja que veieu a continuació, es poden arribar a veure manatís, dolfins i tota classe d’animals marins.I sí, vam trobar un forat a l’agenda per fer-nos la foto:

Moltes, moltes gràcies a Sibel i Guillaume per l’acolliment i fins aviat.