Intentaré a partir d’ara mantenir el blog de forma biligüe, en català ‘ebrenc’ i anglès ‘deficient’.
From now on, I’ll try to keep a bilingual version of the blog in ‘southern catalan’ and ‘poor’ english.
La previsió anunciava tormenta de neu per al divendres, últim dia de ‘col·legi’. Així que dijous vaig agafar a ‘Manchitas’ i vam anar a la facultat sortejant neu, gel i animals morts en lo que hauria de ser l’última vegada que faríem el trajecte des de casa a la universitat després d’incomptables matins.
The weather forecast announced a snow storm for Friday, the last day of ‘school’. So on Thursday I rode ‘Manchitas’ dodging snow, ice and dead animals in what would be the last time we would make the journey from home to college after many, many mornings.
Manchitas va rendir al 100% i me va esperar pacientment a l’abeurador:
Manchitas yielded at 100% and waited patiently in the drinking trough:
I, si Jesús va reunir als amics per a un últim sopar, natros vam tenir un últim dinar consistent en dos ‘Hobbit menús’ per a Caro i per a mi. Aquest és el nom que rep la combinació de sopa de ceba i pastís de carn. Res de ‘Pan de Elfos’. Aquí a la foto en Marcin, que es va unir a la Comunitat tot i no tenir cap anell per portar enlloc:
And if Jesus met friends for a last dinner, we had a last meal consisting of two ‘Hobbit menus’ for Caro and me. This is how they named an onion soup and meatloaf. No ‘Elves bread’. Here with Marcin, who joined the Fellowship although we haven’t any ring to carry around:
I sí, avui divendres nevada seriosa. El trajecte per última vegada, ara sí, a peu:
And yes, serious snowfall on Friday. The journey for the last time, now on foot:
Poca espenta 